Sospirs.
Sospirs de no saber què dir, davant d'una situació inconscient que no deixa prevenir res. Perquè hi ha tantes sortides, tantes portes obertes i tanta immensitat que ens rodeja, que no se sap per on sortirà el problema.
Sospirs.
Perquè em quedo sense oxigen cada cop que penso en la dama, i perquè em passo el dia sense oxigen. I no és el que sembla. No és el que et penses. No és només sexe. Per la meva part, és falta d'afecte.
I què és necessitar sentir-se estimat davant la persona perfecte? No busquem ser perfectes, perquè mai ningú serà per tots perfecte, sinó que la perfecció varia segons la manera de veure, segons el respecte.
I per tant segons la manera de mirar.
Sospirs.
Sospirs de no saber ni com mirar-la.
